Resultats de les paraules clau:
Medi ambient

Cartografies de Resistència: moviments en defensa de la vida i el territori a Catalunya i Llatinoamèrica (2025)

Legitimant l’explotació: discurs i poder en projectes extractivistes (2025)

Estudi de cas Nicaragua. Mina d’or d’El Pavón (2025)

Estudi de cas Colòmbia. Hidroituango (2025)

Estudi de cas Catalunya. Ampliació de l’aeroport Josep Tarradellas Barcelona – El Prat (2025)

cdp-caballs

Declaració sobre els drets dels camperols i camperoles (2018)

Cartografies de Resistència: moviments en defensa de la vida i el territori a Catalunya i Llatinoamèrica (2025)

Aquest informe no és només una recopilació de dades. És una cartografia viva, feta de lluites, veus i territoris que, des de racons diversos de Catalunya i Llatinoamèrica, s’alcen per defensar la vida, la terra i la dignitat col·lectiva. Les pàgines que segueixen són el fruit d’un procés de recerca col·lectiva, però també d’escolta i reconeixement. Són una invitació a mirar el territori des de baix, des de les trinxeres quotidianes on es resisteix a l’espoli, a l’oblit i a la violència estructural. Els moviments que hi apareixen no només denuncien; també proposen. No només sobreviuen; construeixen futur.

Legitimant l’explotació: discurs i poder en projectes extractivistes (2025)

Com es legitimen els megaprojectes extractius tot i els seus impactes socials i ambientals?

A través de quatre casos emblemàtics —l’aeroport del Prat (Catalunya), Hidroituango (Colòmbia), Surf City (El Salvador) i la mina El Pavón (Nicaragua)— l’informe revela patrons discursius inquietantment similars: territoris tractats com a buits, obres amb vida pròpia i promeses de desenvolupament que exclouen les veus de les comunitats afectades.

Estudi de cas Nicaragua. Mina d’or d’El Pavón (2025)

Anàlisi de cas dels discursos legitimadors de la mina d’or El Pavón, a Nicaragua. Aquest estudi és un dels quatre casos que integren l’informe «Legitimitzant l’explotació: discurs i poder en projectes extractivistes», coordinat per Reds i el Centre of Discourse Studies. L’informe recull les anàlisis de quatre investigadors procedents de Catalunya, El Salvador, Colòmbia i Nicaragua.

Estudi de cas El Salvador. Surf City (2025)

Anàlisi de cas dels discursos legitimadors del projecte Surf City a El Salvador.
Aquest estudi és un dels quatre casos que integren l’informe «Legitimitzant l’explotació: discurs i poder en projectes extractivistes», coordinat per Reds i el Centre of Discourse Studies. L’informe recull les anàlisis de quatre investigadors procedents de Catalunya, El Salvador, Colòmbia i Nicaragua.

Estudi de cas Colòmbia. Hidroituango (2025)

Anàlisi de cas dels discursos legitimadors del macroprojecte de la Central Hidroelèctrica d’Ituango a Colòmbia.
Aquesta anàlisi és un dels quatre casos que conformen l’informe «Legitimant l’explotació: discurs i poder en projectes extractivistes», coordinat per Reds i el Centre of Discourse Studies, i que compta amb l’anàlisi de quatre investigadors de Catalunya, El Salvador, Colòmbia i Nicaragua.

Estudi de cas Catalunya. Ampliació de l’aeroport Josep Tarradellas Barcelona – El Prat (2025)

Anàlisi de cas dels discursos legitimadors de l’ampliació de l’aeroport Josep Tarradellas Barcelona – El Prat. Aquest estudi forma part dels quatre casos que integren l’informe «Legitimitzant l’explotació: discurs i poder en projectes extractivistes», coordinat per Reds i el Centre of Discourse Studies. L’informe recull les anàlisis de quatre investigadors procedents de Catalunya, El Salvador, Colòmbia i Nicaragua.

suministrament-sostenible

Directiva sobre diligència deguda (2024)

Directiva (UE) 2024/1760 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de juny de 2024, sobre diligència deguda de les empreses en matèria de sostenibilitat

El propòsit de la Directiva és fomentar una conducta empresarial sostenible i responsable al llarg de les cadenes de subministrament mundials. Pretén que les empreses previnguin, aturin o mitiguin els efectes adversos de les seves activitats en els DH, per exemple, el treball infantil i l’explotació dels treballadors, i en el medi ambient, com podria ser la contaminació o la pèrdua de biodiversitat.

cdp-caballs

Declaració sobre els drets dels camperols i camperoles (2018)

Declaració sobre els drets dels camperols i d’altres persones que treballen en les zones rurals

La Declaració sobre els drets del camperols i camperoles, adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides, reconeix l’especial relació i interacció d’aquestes persones amb la terra, l’aigua i la naturalesa a les quals estan vinculats i de les quals depenen per a la seva subsistència. Inclou també als pobles indígenes i les comunitats rurals que treballen la terra. Igualment, la Declaració reconfirma el dret que tenen als recursos naturals, a l’organització col·lectiva, a la participació, a la terra, a les llavors o a la igualtat de gènere, entre d’altres.

Imatge de la Comunitat de Pau de San José d’Apartadó (Colòmbia)

accés pública a la justicia

Acord d’Escazú (2018)

Acord regional sobre l’accés a la informació, la participació pública i l’accés a la justícia en assumptes ambientals a Amèrica Llatina i el Carib

Primer acord vinculant d’Amèrica Llatina i el Carib en medi ambient i primer en el món a contenir disposicions específiques sobre persones defensores dels DH en assumptes ambientals. El seu objectiu és garantir el dret de totes les persones a tenir accés a la informació de manera oportuna i adequada, a participar de manera significativa en les decisions que afecten les seves vides i el seu entorn i a accedir a la justícia quan aquests drets hagin estat vulnerats.

empreses-marc-drets-humans

Acord de París (2015)

Informe de la Conferència de les Parts sobre el seu 21è període de sessions, celebrat a París del 30 de novembre al 13 de desembre de 2015

L’Acord de París és un tractat internacional legalment vinculant. L’Acord inclou compromisos de tots els països per a reduir les seves emissions i col·laborar junts a fi d’adaptar-se als impactes del canvi climàtic, així com crides a aquests països perquè augmentin els seus compromisos amb el temps. L’Acord de París s’implementa en cicles de cinc anys, amb accions dels països progressivament més ambicioses en matèria climàtica. S’espera que, cada cinc anys, els països enviïn un pla nacional actualitzat d’acció climàtica que es coneix com a Contribució Determinada a Escala Nacional.

Medi ambient

Tags: